Filosofia de treball
Un nou concepte de salut mental, al servei de les persones
Necessitat
La dificultat en relacionar les dimensions fisiològiques i experiencials en els trastorns psiquiàtrics segueix sent un complex problema d’integració en salut mental. Tant els models reduccionistes com els models basats en la dualitat ment-cos, ofereixen una resposta parcial al patiment psicològic. D’aquí la necessitat de recolzar-se en un marc teòric que ajudi a relacionar e involucrar els fenòmens heterogenis que puguin estar implicats en el desenvolupament i en la persistència dels trastorns psiquiàtrics, i que permeti comprendre què passa en les diferents maneres d’intervenir.
Concepte
Per aquest motiu faig referència a la perspectiva enactiva de la salut mental, segons la qual tota activitat mental (és a dir: percepció, emoció, pensament, conducta) convergeix en la generació sentit (o significat). La generació de sentit es basa en la interacció entre Persona i Entorn. Parlem de Persona referint-nos al seu Cos (és a dir, als seus processos fisiològics), a les seves Experiències i a la seva Capacitat reflexiva (és a dir, a la capacitat de raonar sobre sí mateix). Parlem d’Entorn referint-nos al món (és a dir, al context socio-cultural i material inherent a la persona).
Quan enfoquem la “malaltia mental” com un trastorn de la “generació de sentit”, ens podem apropar al patiment psicològic de manera holística i integrada, tenint en compte les quatre dimensions fonamentals i interdependents que contribueixen al trastorn mental: la dimensió experiencial, fisiològica, socio-cultural i existencial.. *
Teràpia
La meva intervenció específica es focalitza primàriament en la dimensió fisiològica del trastorn mental, des de la perspectiva integradora e interdinámica ja definida. Identificar certs símptomes em permet considerar l’oportunitat de recórrer a intervencions farmacològiques.
Sabem que utilitzar certes molècules en determinats trastorns psiquiàtrics té a veure amb interferir i modular la neuroquímica cerebral, amb una sèrie d’efectes esperats (és a dir, basats en l’evidència científica) que poden ajudar a alleugerir el patiment mental en determinades condicions. Abandonant el concepte que subjau darrere del llenguatge farmacològic basat en la malaltia (“antidepressius”, “ansiolítics”) i utilitzant una terminologia basada en l’efecte del fàrmac (“inhibidors selectius de la recaptació de serotonina”, “gabaèrgics”), es proposa oferir un tractament més especialitzat, objectiu i respectuós. **
D’altra banda, això suposa un treball en equip que es recolza en la perícia de diversos col·laboradors, per a poder abordar el patiment psíquic des de diverses perspectives i llenguatges, tenint en compte també les dimensions experiencial, socio-cultural i existencial, que estan en joc en la generació de sentit trastornada. Essent plenament conscients que treballem amb el sentit únic de cada persona.
La meva filosofia de treball s’inspira i es basa en llibres i articles. Els hi podeu donar un cop d’ull al meu apartat de Referències. Més detalladament:
* El concepte elaborat en aquest apartat s’inspira i fa referència a models ja elaborats i proposats per diferents grups d’investigació. Més específicament, es basa en l’elaboració proposada per Sanneke De Haan, exposada al llibre “Enactive Psychiatry”.
** El concepte elaborat en aquest apartat s’inspira i fa referència a models ja elaborats i proposats per diferents grups d’investigació. En específic, es basa en l’elaboració proposada per Johanna Moncrieff, exposada al llibre “Hablando claro.Una introducción a los fármacos psiquiátricos”.